dilluns, 19 d’octubre de 2009

Sobre el pres anarquista Amadeu Casellas: com es deixa morir un home o com es mata un home?

"Hi ha un home a la presó dels que avançen.
Juntem-nos. Perquè faci camí, perquè façi camí, juntem-nos."
(Joan Salvat-Papasseit)

Amadeu Casellas és un pres anarquista català que porta més de 23 anys empresonat, acusat de robar bancs al principi dels anys vuitanta -per finançar lluites obreres-, sense cometre cap delicte de sang. Actualment (14 d'octubre del 2009) es troba incomunicat a la Unitat Hospitalària Penitenciària de l'Hospital de Terrassa: està fent una vaga de fam de la qual ja du 93 dies, i hi ha afegit una vaga de set des de fa 10 dies.

L'Amadeu acumula vuit anys de redempció de pena pels treballs -pena sobre pena- que ha dut a terme a les presons en aquets 23 anys. La seva condemna més alta és de cinc anys: si, com la llei preveu, es tripliqués la condemna més alta fa anys que hauria pogut de sortir de la presó. D'altra banda, si s'apliqués la refosa de penes, com que ha superat amb escreix els 20 anys d'estada a la presó, hi ha mecanismes legals perquè ja pogués sortir al carrer.

Ara bé, pel que sembla 23 anys no ha estat prou temps perquè el sistema penitenciari "rehabiliti" aquest home per "reintegrar-lo" a la societat. Sra Tura (consellera de la Llei) i Sr. Batlle (director general de Presons): quants anys més preveuen que l'Amadeu necessita per "rehabilitar-se"? Insistim-hi, l'Amadeu no cometé cap delicte de sang (altres persones amb delictes de sang i penes semblants han sortit al carrer moltíssim abans). Inqüestionablement, vostès tenen molta feina, una feina que deu ser molt més rellevant que resoldre la situació de vida o mort d'una persona, oi?.

La mare de l'Amadeu porta més d'un any demanant reunir-se amb el Sr. Batlle i al llarg d'un any no ha estat rebuda ni per ell ni per cap alt responsable d'Institucions Penitenciàries. Potser la vida dels pobres i dels presos no és significativa ni valuosa per als nostres governants. Veure la mare de l'Amadeu, una dona gran, haver d'implorar el seu dret a reunir-se amb el Sr. Batlle en cada visita a la Direcció General d'Institucions Penitenciàries és humiliant. On és la democràcia, senyora Tura i senyor Batlle?, on és la negociació com a mitjà per resoldre els conflictes?, vostès creuen que les persones que des del 1936 han donat la vida per la llibertat i la justícia social ho feren perquè una consellera de Justícia i un director general d'Institucions Penitenciàries actuessin de la manera com vostès porten dos anys actuant amb l'Amadeu Casellas? Com podem dormir tranquils?

L'any 2008, la magistrada del jutjat núm. 2 de Manresa, Érika López Gracia, i posteriorment el magistrat de la secció cinquena de l'Audiencia Provincial de Barcelona, Sergi Cardenal Montraveta, denegaren la posada en llibertat de l'Amadeu per raons humanitàries. En definitiva, s'és davant de presons, de polítics i de Jutges que castiguen -que castiguen els pobres-, però que amb 23 anys d'empresonament no en tenen prou per "rehabilitar" una persona i que surti de nou al carrer.
L'Amadeu va fer una primera vaga de fam a la primavera del 2008, i una segona de fam de 77 dies a l'estiu del 2008. Al setembre del 2008 va acordar amb Institucions Penitenciàries que al març del 2009 se li aplicaria un tercer grau restringit, i que una mica més endavant podria sortir en llibertat.

Què ha succeït, doncs, perquè l'Amadeu romangui a la presó? El 20 d'abril del 2009 l'Amadeu denuncià que el subdirector de Tractament de la presó de Quatre Camins coneixia la falsedat dels informes que l'equip de Tractament de l'MR-3 estava enviant al jutge de vigilància penitenciària núm. 1 de l'Audiencia Provincial de Barcelona per impedir-ne la sortida al carrer (http://amadeucasellas.blogspot.com i http://llibertatamadeu.blogspot.com). Per què l'Amadeu parlava de "falsedat"? Hi ha prou elements per concebre que s'està castigant Amadeu Casellas per raó de les reiterades denúncies que ha fet entorn de la situació a les presons catalanes al llarg d'aquests 23 anys. L'Amadeu ha denunciat que entre 20 i 25 persones han mort al centre penitenciari de Brians 2 als últims dos anys a causa del deteriorament físic i moral que pateixen: a les males condicions de vida, s'hi afegeixen un seguit d'aspectes no gens amables sobre les pràctiques d'una part del funcionariat carceller en les seves relacions amb els presos. (En un exemplar de la revista Catalunya del 2008 s'exposava la situació laboral dels presos catalans i l'incompliment de la legislació sobre les condicions i els sous que aquests han de percebre pel seu treball). La Fiscalia no ha emprès cap investigació. Ni la Conselleria de Justícia. Ni la Síndica de Greuges. Ni la Sindicatura de Comptes. Ni els periodistes d'investigació. La societat no ha emprès cap investigació.

L'Amadeu porta temps remetent, i reproduím literalment els termes que utilitza, a "l'explotació laboral, les tortures, les morts induïdes i tota mena d'abusos que els presos pateixen". Un panorama no gaire falaguer, prou tèrbol perquè durant l'estada dels periodistes de TV3 a Brians 2 -al març del 2009, per elaborar el programa "A la presó" que s'està emetent aquestes setmanes- no detectessin el que l'Amadeu ha explicat i que els grans mitjans de consum privats i públics han anat amagant: referint-se a Brians 2, ell parla de "poca quantitat, mala qualitat i manca de varietat de l'alimentació; falta d'activitats per als presos; un disseny físic i organitzatiu de la presó i la vida carcerària que condueix a la depressió; saturació de drogues legals i il·legals de molts presos" -el consum de les darreres sí que apareix en aquest programa televisiu, però no s'hi explica com és que n'hi ha ni qui se'n beneficia-; "manca d'aigua calenta i calefacció, en ple hivern, a determinades àrees d'alguns mòduls (quan n'hi ha en una banda no n'hi ha a l'altra); manca d'electricitat durant setmanes en algunes cel·les..."

Cap pres, cap exprès, cap familiar ha estat entrevistat ni per la Fiscalia ni per ningú a fi d'informar-se sobre la conveniència o no d'iniciar un procés rigorós d'investigació. El que moltes i molts de nosaltres, constituïts en assemblea de suport a l'Amadeu Casellas, pensem és d'entrada que el que està succeint a les presons no coincideix amb la imatge que la societat se'n fa. I el que hi passa no és precisament bonic. Per això s'amaga.

Pensem, també, que aquesta tercera vaga de fam (93 dies) i de set (10 dies) de l'Amadeu respon a la justa demanda d'un home sotmès a una situació d'injustícia enfront de la passivitat absoluta dels governants per resoldre-ho. Ara mateix l'Amadeu amb prou feinas supera els 50 kilos, i la seva pressió oscil·la entre 5 i 7. Aquest conflicte no és individual, sinó col·lectiu. No és l'únic, és un entre molts, però el risc sostingut en què està posant en joc la seva pròpia vida i el fet de mantenir les denúncies que efectua sí que són únics.

Per als governants del capitalisme amb un full salarial al final de mes -amb recursos públics- la vida de l'Amadeu no val res. Per a gent molt diversa de Catalunya, l'estat espanyol, Europa i Amèrica que han dut a terme accions de solidaritat amb l'Amadeu als darrers dos anys la seva vida sí que val i sí que té sentit, perquè en l'Amadeu s'hi reflecteix la vida de tothom: les seves esperances, els seus malsons, les seves necessitats, les seves lluites, les seves il·lusions, l'amor a la gent que estima i al que considera una causa justa i, sobretot, la seva llibertat i els seus drets. Els seus drets, Sra. Tura i Sr. Batlle, els seus drets: els de l'Amadeu i els de tothom. Els nostres drets.

Sra. Tura i Sr. Batlle: vostès no cobren dels fons públics per deixar morir un home. Oi que no? Caldrà que s'hi pronunciïn les instàncies internacionals públiques i privades en l'àmbit dels drets humans perquè d'una vegada es resolgui aquesta tragèdia? És així com es "rehabilita" les persones a les presons catalanes? Sra. Tura i Sr. Batlle, vostès seran capaços de mirar als ulls de la mare de l'Amadeu Casellas el dia que es dignin rebre-la? El proppassat 7 d'octubre, mentre vostès es reunien en una sala de la Direcciò General d'Institucions Penitenciàries, només a deu metres de distància la mare de l'Amadeu reclamava un cop més a un càrrec funcionarial intermedi que la rebessin. De debò que no els cau la cara de vergonya? Llavors, què està passant? Exactament què collons estan esperant? A què juguen? On és la responsabilitat política que afirmen que exerceixen? On és???

AMADEU CASELLAS LLIBERTAT!

http://annanoticies.com/
-------------------

Sobre el preso anarquista Amadeu Casellas: ¿cómo se
deja morir un hombre o cómo se mata un hombre?

"Hi ha un home a la presó dels que avançen.
Juntem-nos. Perquè faci camí, perquè façi camí, juntem-nos."
(Joan Salvat-Papasseit)


Amadeu Casellas es un preso anarquista catalán que lleva más de 23 años encarcelado, acusado de robar bancos a primeros de los años ochenta -para financiar luchas obreras-, sin cometer ningún delito de sangre. Actualmente (14 de octubre del 2009) se encuentra incomunicado a la Unidad Hospitalaria Penitenciaria del Hospital de Terrassa: está haciendo una huelga de hambre de la que ya lleva 93 días, y ha añadido una huelga de sed desde hace 10 días.

Amadeu acumula ocho años de redención de pena por los trabajos -pena sobre pena- que ha llevado a término en las prisiones en estos 23 años. Su condena más alta es de cinco años: si, como la ley prevé, se triplicara la condena más alta hace años que habría podido de salir de la prisión. Por otro lado, si se aplicara la refundición de penas, como que ha superado con creces los 20 años de estancia en la prisión, hay mecanismos legales para que ya pudiera salir a la calle.

Ahora bien, al parecer 23 años no ha sido suficiente tiempo para que el sistema penitenciario "rehabilite" a este hombre para "reintegrarlo" a la sociedad. Sra Tura (consellera de la Ley) y Sr. Batlle (director general de Prisiones): ¿cuántos años más prevén que Amadeu necesita para "rehabilitarse"? Insistimos, Amadeu no ha cometido ningún delito de sangre (otras personas con delitos de sangre y penas parecidas han salido a la calle muchísimo antes). Incuestionablemente, ustedes tienen mucho trabajo, un trabajo que debe ser mucho más relevante que resolver la situación de vida o muerte de una persona, ¿a que sí?.

La madre de Amadeu lleva más de un año pidiendo reunirse con el Sr. Batlle y a lo largo de un año no ha sido recibida ni por él ni por ningún alto responsable de Instituciones Penitenciarias. Quizás la vida de los pobres y de los presos no es significativa ni valiosa para los nuestros gobernantes. Ver la madre de Amadeu, una mujer mayor, tener que implorar su derecho a reunirse con el Sr. Batlle en cada visita a la Dirección General de Instituciones Penitenciarias es humillante. ¿Dónde está la democracia, señora Tura y señor Batlle?, ¿dónde está la negociación como medio para resolver los conflictos?, ¿ustedes creen que las personas que desde 1936 han dado la vida por la libertad y la justicia social lo hicieron para que una consellera de Justicia y un director general de Instituciones Penitenciarias actuaran de la manera como ustedes llevan dos años actuando con Amadeu Casellas? ¿Cómo podemos dormir tranquilos?

El año 2008, la magistrada del juzgado núm. 2 de Manresa, Érika López Gracia, y posteriormente el magistrado de la sección quinta de la Audiencia Provincial de Barcelona, Sergi Cardenal Montraveta, denegaron la puesta en libertad de Amadeu por razones humanitarias. En definitiva, se está ante prisiones, políticos y Jueces que castigan -que castigan a los pobres-, pero que con 23 años de encarcelamiento no tienen bastante para "rehabilitar" a una persona y que salga de nuevo a la calle.

Amadeu hizo una primera huelga de hambre en la primavera del 2008, y una segunda de hambre de 77 días en verano del 2008. En septiembre del 2008 acordó con Instituciones Penitenciarias que en marzo del 2009 se le aplicaría un tercer grado restringido, y que poco más adelante podría salir en libertad.

¿Qué ha sucedido, pues, para que Amadeu permanezca en la prisión? El 20 de abril del 2009 Amadeu denunció que el subdirector de Tratamiento de la prisión de Quatre Camins conocía la falsedad de los informes que el equipo de Tratamiento del MR-3 estaba enviando al juez de vigilancia penitenciaria núm. 1 de la Audiencia Provincial de Barcelona para impedir la salida a la calle (http://amadeucasellas.blogspot.com y http://llibertatamadeu.blogspot.com). ¿Por qué Amadeu hablaba de "falsedad"? Hay los suficientes elementos para concebir que se está castigando a Amadeu Casellas a causa de las reiteradas denuncias que ha hecho en torno a la situación en las prisiones catalanas a lo largo de estos 23 años. Amadeu ha denunciado que entre 20 y 25 personas han muerto en el centro penitenciario de Brians 2 en los últimos dos años debido al deterioro físico y moral que sufren: a las malas condiciones de vida, se añaden una serie de aspectos nada amables sobre las prácticas de una parte del funcionariado carcelero en sus relaciones con los presos. (En un ejemplar de la revista Catalunya del 2008 se exponía la situación laboral de los presos catalanes y el incumplimiento de la legislación sobre las condiciones y los sueldos que estos deben percibir por su trabajo). La Fiscalía no ha iniciado ninguna investigación. Ni la Consejería de Justicia. Ni la Sindicatura de Greuges. Ni la Sindicatura de Cuentas. Ni los periodistas de investigación. La sociedad no ha emprendido ninguna investigación.

Amadeu lleva tiempo remitiéndonos, y reproducimos literalmente los términos que utiliza, a "la explotación laboral, las torturas, las muertes inducidas y toda clase de abusos que los presos sufren". Un panorama no muy halagador, lo suficiente turbio para qué durante la estancia de los periodistas de TV3 en Brians 2 -en marzo del 2009, para elaborar el programa "En la prisión" que se está emitiendo estas semanas- no detectaran lo que Amadeu ha explicado y que los grandes medios de consumo privados y públicos han ido escondiendo: refiriéndose a Brians 2, él habla de "poca cantidad, mala calidad y carencia de variedad de la alimentación; falta de actividades para los presos; un diseño físico y organizativo de la prisión y la vida carcelaria que conduce a la depresión; saturación de drogas legales e ilegales de muchos presos" -el consumo de las últimas sí que aparece en este programa televisivo, pero no se explica cómo es que hay ni quien se beneficia-; "carencia de agua caliente y calefacción, en pleno invierno, en determinadas áreas de algunos módulos (cuando hay en una parte no hay en la otra); carencia de electricidad durante semanas en algunas celdas..."

Ningún preso, ningún ex-preso, ningún familiar ha sido entrevistado ni por la Fiscalía ni por nadie con objeto de informarse sobre la conveniencia o no de iniciar un proceso riguroso de investigación. Lo que muchas y muchos de nosotros, constituidos en asamblea de apoyo a Amadeu Casellas, pensamos es de entrada que lo que está sucediendo en las prisiones no coincide con la imagen que la sociedad se hace. Y lo que pasa no es precisamente bueno. Por eso se esconde.

Pensamos, también, que esta tercera huelga de hambre (93 días) y de sed (10 días) de Amadeu responde a la justa demanda de un hombre sometido a una situación de injusticia frente a la pasividad absoluta de los gobernantes por resolverlo. Ahora mismo Amadeu a duras penas supera los 50 kilos, y su presión oscila entre 5 y 7. Este conflicto no es individual, sino colectivo. No es el único, es uno entre muchos, pero el riesgo mantenido en que está poniendo en juego su propia vida y el hecho de mantener las denuncias que efectúa sí que son únicos.

Para los gobernantes del capitalismo con una hoja salarial al final de mes -con recursos públicos- la vida de Amadeu no vale nada. Para gente muy diversa de Catalunya, del estado español, Europa y América que han llevado a cabo acciones de solidaridad con Amadeu en los últimos dos años su vida sí que vale y sí que tiene sentido, porque en Amadeu se refleja la vida de todo el mundo: sus esperanzas, sus pesadillas, sus necesidades, sus luchas, sus ilusiones, el amor a la gente que quiere y al que considera una causa justa y, sobre todo, su libertad y sus derechos. Sus derechos, Sra. Tura y Sr. Batlle, sus derechos: los de Amadeu y los de todo el mundo. Nuestros derechos.

Sra. Tura y Sr. Batlle: ustedes no cobran de los fondos públicos por dejar morir un hombre. ¿A que no? ¿Hará falta que se pronuncien las instancias internacionales públicas y privadas en el ámbito de los derechos humanos para qué de una vez se resuelva esta tragedia? ¿Es así como se "rehabilita" las personas en las prisiones catalanas? Sra. Tura y Sr. Batlle, ¿serán ustedes capaces de mirar a los ojos de la madre de Amadeu Casellas el día que se dignen recibirla? El pasado 7 de octubre, mientras ustedes se reunían en una sala de la Direcciò General de Instituciones Penitenciarias, sólo a diez metros de distancia la madre de Amadeu reclamaba una vez más a un cargo funcionarial intermedio que la recibieran. ¿De verdad que no les cae la cara de vergüenza? ¿Entonces, qué está pasando? Exactamente ¿qué cojones están esperando? ¿A qué juegan? ¿Dónde está la responsabilidad política que afirman que ejercen? ¿Dónde está???

AMADEU CASELLAS LIBERTAD!

http://annanoticies.com/