dimecres, 29 d’octubre del 2008

NOU COMUNICAT D'AMADEU CASELLAS

Avui m'he assabentat que volen sancionar la meva advocada, Diana Reig, i el meu advocat, Francesc Arnau, per informets fets pels carcellers de l'hospital deTerrassa, quan jo hi estava ingressat en vaga de fam. Els volen sancionar els col.legis d'advocats, pel fet de portar-me documents relacionats amb el meu tema.

Això em sembla vergonyós. A qui s'ha de sancionar és als carcellers d'allà. No havia dit res per no embolicar més les coses, però durant el temps que vaig estar en aquest hospital van humiliar la meva mare i els meus amics, quan els deixaven entrar després d'un escorcoll humiliant. Han fet venir amics meus de diversos llocs allunyats de l'estat espanyol, i quan han arribat no els han deixat passar. S'han perdut instàncies que he fet i que consten en el llibre de registres de sortida; ens han fet tota mena de males passades, finbs i tot amb la meva roba, que casualment van tacar amb xampú...

I ara pretenen sancionar els meus advocats. Bé, si això passa, jo començaré una nova vaga de fam de protesta per l'actuació d'aquest feixistes que pretenen intimidar els advocats que ens defensen, i consideraré trencat tot el que fins ara hem parlat amb les institucions catalanes, que estan demostrant ser uns feixistes: pitjor que Franco.

I demano a tots els qui m'heu recolzat que comenceu a pressionar, amb faxos o com cregueu més convenient, els col.legis d'advocats de Barcelona, de Terrassa i de Lleida. No permetrem que sancionin els nostres advocats. no ens rendirem davant del feixisme sinó tot al contrari: lluitarem. Ni els grups de suport niels anarquistes ens quedarem amb els braços plegats davant d'aquests abusos. de moment, el que us demano és que inundeu els els col.legis d'advocats amb faxos i correus d'internet. I si la història continua, que cadascú faci el que cregui convenient. Jo, particularment, ho faré començant una altra vaga de fam.

Contra el feixisme i la censura, acció directa.

Amadeu Casellas Ramon
Brians II,
dia 24-10-2008
Salut y anarquia!

PDT. Diana y Francesc: estem amb vosaltres, fins a les últimes conseqüències.



COMUNICADO DE AMADEU CASELLAS

Hoy me he enterado de que quieren sancionar a mi abogada, Diana Reig, y a mi abogado, Francesc Arnau, por los informes hechos por los carceleros del hospital de Terrassa cuando yo estaba allí ingresado en huelga de hambre. Los quieren sancionar los colegios de abogados por traerme documentos relacionados con mi tema.

Esto me parece vergonzoso, cuando a los que hay que sancionar son a los carceleros que se encuentran allí. No había dicho nada para no liar más las cosas pero en el tiempo que he estado en ese hospital, han humillado a mi madre y mis amigos, cuando los dejaban entrar, tras un cacheo humillante. Han hecho venir amigos míos de distintas puntas del Estado español y cuando han estado allí no les han dejado pasar, se han perdido instancias que he cursado y constan en el libro de registro de salida, han hecho todo tipo de perrerías incluso con mi ropa que casualmente la mancharon de champú.

Y ahora pretenden sancionar a mis abogados. Pues bien, si eso sucede yo empezaré de nuevo con una huelga de hambre en protesta por estos fascistas que pretenden intimidar a los abogados que nos defienden y romperé todo lo hablado hasta ahora con las instituciones catalanas que están demostrando ser unos fascistas, peores que Franco.

Y pido a todos los que me habéis apoyado que empecéis a presionar con fax o como creáis más conveniente a los colegios de abogados de Barcelona, Terrassa y Lleida. No permitiremos que sancionen a nuestros abogados. No nos rendiremos ante el fascismo si no todo lo contrario, lucharemos. Ni los grupos de apoyo ni los anarquistas nos quedaremos de brazos cruzados ante estos abusos. De momento lo que os pido es que inundéis los colegios de abogados con fax y correos por internet y si la historia continua que cada uno haga lo que crea conveniente, yo en particular lo haré empezando con otra huelga.

Contra el fascismo y la censura, acción directa.



Amadeu Casellas Ramón

Brians II, día 24-10-2008

Salud y anarquía



PDT. Diana y Francesc: estamos con vosotros, hasta las últimas consecuencias.

Model de recollida de signatures per fer arribar als Col.legis d'advocats de Barcelona, Lleida i Terrassa

Col·legi d’advocats de Barcelona
Mallorca, 283
08037
BARCELONA
Tel.93.496.18.80
Fax.93.487.15.89
icab@icab.es


Col.legi d’Advocats de Lleida:
Pl. Sant Joan, 6-8, 1r -25007
Tel.973.23.80.07
Fax.973.23.03.76
col.legi@advocatslleida.org



Col.legi d’Advocats de Terrassa:
Gabriel Querol, 21-23, baixos - 08221
Tel.937.801.366
Fax.937.330.667
secretaria@icater.org



Les persones sotasignants, davant de la

Nova ofensiva dels carcellers del mòdul penitenciari de l'Hospital de Terrassa en el cas d'Amadeu Casellas i sabedors que, si abans van fer la guerra bruta contra el propi Amadeu, familiars, amics i amigues i solidàri@s, ara van contra els advocats, Diana Reig i Francesc Arnau,

EXPOSEM:

1. Ara acusen l'advocada i 'advocat d'Amadeu d'intentar entrar-li una pancarta durant la darrera visita que van fer a aquest centre, el dia després que abandonés la vaga de fam. També els acusen d'haver emprat un to desafiant i molt desagradable envers els "professionals" d'aquest centre. Aquesta acusació, que arriba a través dels Col.legis d'Advocats de Lleida, Barcelona i Terrassa (que suposadamewnt defensen les advocades i els advocats) pot acabar en una sanció d'inhabilitació per a l'exercici professional.

2. Remarquem que, malgrat que aquesta acusació és absolutament falsa, les advocades i advocats tenen el dret d'informar les persones que defensen de tot el que faci referència al seu cas, i d'aportar tota mena de documents, fins i tot una pancarta. I que, per descomptat, tenen dret a posar mala cara davant de les provocacions constants de les carcelleres i els carcellers.

3. Aquesta iniciativa per part del Director de l'Hospital Peniteciari de Terrassa, a instància del Cap de Servei, és un atac directe a l'entorn d'Amadeu Casellas, com a resposta a la vaga de fam i al suport social aconseguit al carrer durant aquest estiu. No oblidem que, a l'entorn carcerari, hi treballen sectors d'allò més feixistes i reaccionaris. En concret, en aquest mòdul hospitalari ja són diverses les denúncies interposades pel tracte denigrant de les carcelleres i carcellers envers les preses i presos i la gent que els visita.

4. Aquesta nova agressió contra l'advocada i l'advocat s'inscriu dins d'un context general de repressió. Han prohibit les comunicacions amb l'Amadeu de persones concretes, estan impedint l'entrada d'una doctora de confiança, estan denunciant per fets falsos la gent solidària, i ja han sancionat el company Franki, a qui han restringit sortides i permisos, i a qui amenacen de retirar el tercer grau.

CONCLOEM:

No podem permetre que aquesta gentussa impedeixi a les advocades i advocats fer la seva feina. D'entrada, perquè són les nostres armes legals indispensables contra els atacs del Sistema; i també perquè les seves pròpies lleis reconeixen el dret a l'exercici lliure de l'advocacia, i hi estan posant traves.

DEMANEM:

Que aquest Col.legi d’Advocats mantingui la seva independència de criteri davant d’aquests fets, i coneixedors com som de l’honestedat professional i humana del col.legiat i la col.legiada afectats, els defensi adequadament.

Per la qual cosa, reclamem l’arxivament d’aquest afer administratiu, sense més tràmits.

Model de carta o fax per fer arribar als Col.legis d'advocats de Barcelona, Lleida i Terrassa (grups o entitats)

Col·legi d’advocats de Barcelona

Mallorca, 283

08037

BARCELONA
Tel.93.496.18.80
Fax.93.487.15.89
icab@icab.es



Col.legi d’Advocats de Lleida:
Pl. Sant Joan, 6-8, 1r -25007
Tel.973.23.80.07
Fax.973.23.03.76
col.legi@advocatslleida.org



Col.legi d’Advocats de Terrassa:
Gabriel Querol, 21-23, baixos - 08221
Tel.937.801.366
Fax.937.330.667
secretaria@icater.org



La nostra entitat...................................................................................................................

ha tingut coneixement del fet que han rebut una queixa procedent de l’hospital penitenciari de Terrassa contra els advocats d’Amadeu Casellas Ramon, Francesc Arnau i Arias i Diana Reig i Baiget, de DALP (Despatx d’Assessorament Laboral i Popular).

Tal com s’explica al bloc d’internet dels grups de suport a Amadeu Caselles (http://llibertatamadeu.blogspot.com/) es tracta d’una

Nova ofensiva dels carcellers del mòdul penitenciari de l'Hospital de Terrassa en el cas d'Amadeu Casellas. Si abans van fer la guerra bruta contra el propi Amadeu, familiars, amics i amigues i solidàri@s, ara van contra els advocats, Diana Reig i Francesc Arnau.

Ara acusen l'advocada i 'advocat d'Amadeu d'intentar entrar-li una pancarta durant la darrera visita que van fer a aquest centre, el dia després que abandonés la vaga de fam. També els acusen d'haver emprat un to desafiant i molt desagradable envers els "professionals" d'aquest centre. Aquesta acusació, que arriba a través dels Col.legis d'Advocats de Lleida, Barcelona i Terrassa (que suposadamewnt defensen les advocades i els advocats) pot acabar en una sanció d'inhabilitació per a l'exercici professional.

Remarquem que, malgrat que aquesta acusació és absolutament falsa, les advocades i advocats tenen el dret d'informar les persones que defensen de tot el que faci referència al seu cas, i d'aportar tota mena de documents, fins i tot una pancarta. I que, per descomptat, tenen dret a posar mala cara davant de les provocacions constants de les carcelleres i els carcellers.

Aquesta iniciativa per part del Director de l'Hospital Peniteciari de Terrassa, a instància del Cap de Servei, és un atac directe a l'entorn d'Amadeu Casellas, com a resposta a la vaga de fam i al suport social aconseguit al carrer durant aquest estiu. No oblidem que, a l'entorn carcerari, hi treballen sectors d'allò més feixistes i reaccionaris. En concret, en aquest mòdul hospitalari ja són diverses les denúncies interposades pel tracte denigrant de les carcelleres i carcellers envers les preses i presos i la gent que els visita.

Aquesta nova agressió contra l'advocada i l'advocat s'inscriu dins d'un context general de repressió. Han prohibit les comunicacions amb l'Amadeu de persones concretes, estan impedint l'entrada d'una doctora de confiança, estan denunciant per fets falsos la gent solidària, i ja han sancionat el company Franki, a qui han restringit sortides i permisos, i a qui amenacen de retirar el tercer grau.

No podem permetre que aquesta gentussa impedeixi a les advocades i advocats fer la seva feina. D'entrada, perquè són les nostres armes legals indispensables contra els atacs del Sistema; i també perquè les seves pròpies lleis reconeixen el dret a l'exercici lliure de l'advocacia, i hi estan posant traves.

Esperem que aquest Col.legi d’Advocats mantindrà la seva independència de criteri davant d’aquests fets, i coneixedors com som de l’honestedat professional i humana del col.legiat i la col.legiada afectats, els defensi adequadament. Per la qual cosa, reclamem l’arxivament d’aquest afer administratiu, sense més tràmits.

A...............................................................novembre de 2008

PER UNA DEFENSA DIGNA

Mentre l'Amadeu Casellas va estar en vaga de fam a l'hospital penitenciari de Terrassa, durant més de dos mesos, ens van posar molts impediments a l'exercici de la nostra professió com a advocats. A cada visita, ens trobàvem amb noves regles: que si ara no podeu entrar amb la maleta, que si ara només podeu entrar l'expedient, que si ara us heu d'esperar, que si ara no podeu entrar el bolígraf, etc.

El dia 6 de setembre de 2008, el dia següent que l'Amadeu abandonés la vaga de fam, vam tornar a visitar-lo. Aquell dia les normes van ser molt restrictives: primer els mossos d'esquadra ens van impedir arribar a la porta d'entrada de l'edifici i ens van tenir més de 20 minuts esperant a l'enreixat de l'hospital, "mentre comprovaven la nostra identificació i autorització". Ens van prendre els nostres carnets de col·legiats dues vegades. Van prohibir que les tres persones que ens acompanyaven, entre elles la mare de l'Amadeu i amics seus, poguessin accedir a l'edifici -com altres vegades havíem fet- i quedar-se a la sala d'espera, mentre nosaltres ens entrevistàvem amb l'Amadeu. Un cop a dins, ens van dir que no podíem entrar els dos advocats junts, que primer un i després l'altre. Fet insòlit en la pràctica penitenciària, sobretot tractant-se d'advocats del mateix despatx. Però, les seves normes són les seves normes i així les vam acatar. Vam decidir que entrava primer l'advocada i, amb l'expedient i bolígraf sota el braç va començar a caminar cap al punt de control. Vam introduir el que duiem a la màquina d'escànner. Pot ser, desconfiant de la nostra professionalitat, ens van fer també una revisió manual de l'expedient. Els advocats duiem, juntament amb l'expedient, varis diaris, que informaven de la vaga i que havíem de mostrar a l'Amadeu. En aquest moment és quan ens deien que no podíem entrar els diaris ni el bolígraf.

Malgrat que l'entrevista sigui, en tot minut, escoltada per dos o tres carcellers, el somriure de l'Amadeu ens fa oblidar tots aquests obstacles. Aquell dia estava especialment content perquè havia vist que molta gent es solidaritzava amb ell, manifestant-se per la seva llibertat, amb crits i grans pancartes. I perquè veu que aquesta llarga vaga ha portat els seus fruits. Encara que sap que la recuperació serà difícil ara té unes noves esperances de sortida en llibertat, que abans havia perdut.

Nosaltres també vam sortir contents i, segurament per això, no vam fer cap queixa aquell dia. Segurament també perquè sabíem que ja no hi hauríem de tornar més allà, que a l'Amadeu ja el conduirien cap a la presó de Brians II i que tot aquell patiment havia acabat. A més, ja n'havíem fet altres dies de queixes i mai les havíem pogut registrar, perquè, segons ens informaven, "no hi ha registre a l'hospital penitenciari" i les havíem de dur a la direcció general de serveis penitenciaris, a Barcelona. Per cert, mai hem rebut contestació de les nostres queixes vers l'actitud dels carcellers cap a nosaltres.

DENÚNCIA DELS CARCELLERS

Però, ara, ens hem de defensar d'una denúncia realitzada pel director de l'hospital penitenciari de Terrassa davant del col·legi d'advocats de Lleida, Barcelona i Terrassa, que ens acusa de fets totalment falsos i que ens pot suposar una sanció d'inhabilitació per a l'exercici de la nostra professió. Ens acusen de no tenir una actitud correcta de cara als professionals del centre, d'utilitzar un to desafiant i molt desagradable, i d'intentar entrar una pancarta. Com ja hem explicat, tot això no és cert perquè mai hem tingut una actitud desafiant i desagradable cap als carcellers i mai hem intentat entrar una pancarta a la presó.

Aquest tipus d'ofensiva per part dels carcellers de l'hospital penitenciari de Terrassa no s'ha fet només cap als advocats, ha estat una ofensiva conjunta dirigida contra nosaltres, contra l'Amadeu i contra els seus familiars i amics que s'hi solidaritzen. Durant tota la vaga de fam, els carcellers de l'hospital penitenciari de Terrassa han dirigit escrits de queixa cap a la direcció general de serveis penitenciaris i cap al departament de justícia. A principis del mes d'agost, per exemple, van fer un escrit demanant una protecció especial -el canvi de matrícules dels seus propis vehicles-, donat que s'havia concentrat davant de l'hospital un grup de gent en suport a l'Amadeu i perquè, segons s'informa en la pàgina web d'UGT presons, sospitaven que els manifestants "havien pres nota de les matrícules dels cotxes aparcats". Òbviament, això és mentida. Per solidaritzar-se amb l'Amadeu també han sancionat en Franki, han prohibit a determinades persones comunicar-se amb l'Amadeu, impedeixen que una doctora de confiança pugui visitar-lo i dificulten les visites a la seva mare, a qui entenem que caldria tractar d'una manera preferent.

En resum, que quan intentem fer una defensa digna als presos, i especialment quan es troben en vaga de fam per reivindicar els seus drets, sempre ens trobem amb moltes dificultats en l'exercici de la nostra professió, fins al punt, com ara, de patir acusacions totalment falses per part de qui els vigila.


Francesc Arnau i Arias, advocat.

Diana Reig i Baiget, advocada.

Membres del col·lectiu DALP.

Barcelona, 26 d'octubre de 2008.

Denegada la refundicó de condemnes a Amadeu Casellas

Acabem de saber que la secció cinquena de l'Audiència Provincial de Barcelona ha desestimat, tal i com ja havia fet la jutgessa del Jutjat Penal 2 de Manresa , Érika López Gracia, la petició de refundició de condemnes que havia sol·licitat Amadeu Casellas.

Al cap de 21 anys a la presó, els botxins prefereixen allargar el patiment de l'Amadeu, de la seva família i de les seves amigues i amics.

La repressió no s'atura, nosaltres tampoc!

dilluns, 27 d’octubre del 2008

Més repressió, encara!


Nova ofensiva dels carcellers del mòdul penitenciari de l'Hospital de Terrassa en el cas d'Amadeu Casellas. Si abans van fer la guerra bruta contra el propi Amadeu, familiars, amics i amigues i solidàri@s, ara van contra els advocats, Diana Reig i Francesc Arnau.

Ara acusen l'advocada i 'advocat d'Amadeu d'intentar entrar-li una pancarta durant la darrera visita que van fer a aquest centre, el dia després que abandonés la vaga de fam. També els acusen d'haver emprat un to desafiant i molt desagradable envers els "professionals" d'aquest centre. Aquesta acusació, que arriba a través dels Col.legis d'Advocats de Lleida, Barcelona i Terrassa (que suposadamewnt defensen les advocades i els advocats) pot acabar en una sanció d'inhabilitació per a l'exercici professional.

Remarquem que, malgrat que aquesta acusació és absolutament falsa, les advocades i advocats tenen el dret d'informar les persones que defensen de tot el que faci referència al seu cas, i d'aportar tota mena de documents, fins i tot una pancarta. I que, per descomptat, tenen dret a posar mala cara davant de les provocacions constants de les carcelleres i els carcellers.

Aquesta iniciativa per part del Director de l'Hospital Peniteciari de Terrassa, a instància del Cap de Servei, és un atac directe a l'entorn d'Amadeu Casellas, com a resposta a la vaga de fam i al suport social aconseguit al carrer durant aquest estiu. No oblidem que, a l'entorn carcerari, hi treballen sectors d'allò més feixistes i reaccionaris. En concret, en aquest mòdul hospitalari ja són diverses les denúncies interposades pel tracte denigrant de les carcelleres i carcellers envers les preses i presos i la gent que els visita.

Aquesta nova agressió contra l'advocada i l'advocat s'inscriu dins d'un context general de repressió. Han prohibit les comunicacions amb l'Amadeu de persones concretes, estan impedint l'entrada d'una doctora de confiança, estan denunciant per fets falsos la gent solidària, i ja han sancionat el company Franki, a qui han restringit sortides i permisos, i a qui amenacen de retirar el tercer grau.

No podem permetre que aquesta gentussa impedeixi a les advocades i advocats fer la seva feina. D'entrada, perquè són les nostres armes legals indispensables contra els atacs del Sistema; i també perquè les seves pròpies lleis reconeixen el dret a l'exercici lliure de l'advocacia, i hi estan posant traves.


SI ENS TOQUEN A UN/A ENS TOQUEN A TOTS/ES!

FINS A LA LLIBERTAT DE TOTS/ES ELS/LES PRESOS/ES!


Nueva ofensiva de los carceleros del módulo penitenciario del Hospital de Terrassa en el caso de Amadeu Casellas. Si antes hicieron la guerra sucia contra el propio Amadeu, familiares, amigxs y solidarixs, esta vez van contra lxs letradxs, Diana Reig y Francesc Arnau.

A lxs abogadxs de Amadeu, les acusan de intentar entrar una pancarta en la última visita que hicieron en este centro, el día después de abandonar la huelga de hambre, además de tener un tono desafiante y muy desagradable hacia los 'profesionales' de este centro. Esta acusación, que llega a través de los Colegios de Abogados de Lleida, Barcelona y Terrassa –que supuestamente defienden a lxs abogadxs- puede acabar en una sanción de inhabilitación del ejercicio profesional.

Remarcamos que pese a que esta acusación es totalmente falsa, lxs abogadxs tienen el derecho de informar a las personas que defienden de todo lo referente a su caso aportando cualquier tipo de documentos, incluso una pancarta. Y que por supuesto tienen derecho a poner mala cara a las provocaciones constantes de lxs carcelerxs.

Esta iniciativa por parte del Director del Hospital Penitenciario de Terrassa, a instancias del Jefe de Servicio, es un ataque directo al entorno de Amadeu Casellas, como respuesta a la huelga de hambre y el apoyo social conseguido en la calle durante este verano. No olvidemos que en el entorno carcelario están trabajando sectores de lo más fascistas y reaccionarios. En concreto en este módulo hospitalario, son varias ya las denuncias interpuestas por el trato denigrante de lxs carcelerxs hacia lxs presxs y la gente que les visita.

Esta nueva agresión contra lxs abogadxs se inscribe dentro de un contexto general de represión. Han prohibido las comunicaciones con Amadeu a personas concretas, están impidiendo la entrada de una doctora de confianza, están denunciando por hechos falsos a gente solidaria y ya han sancionado al compañero Franki, restringiéndole las salidas de permisos y amenazándole en retirarle el tercer grado.

No podemos permitir que esta gentuza impida hacer el trabajo a lxs abogadxs que nos defienden, primero porque son nuestras armas legales indispensables contra los ataques del Sistema, y segundo, porque sus propias leyes recogen el libre ejercicio de la abogacía, algo a lo que ellos están poniendo trabas.

¡SI NOS TOCAN A UNX, NOS TOCAN A TODXS!,

¡HASTA LA LIBERTAD DE TODXS LSX PRESXS!

Diana Reig i Francesc Arnau parlen sobre el tema a Ràdio Almenara

Diana Reig i Francesc Arnau parlen sobre el tema a Koktel kontrainformatiu (Torelló, Osona)

diumenge, 26 d’octubre del 2008

Programa del dia 23 d'octubre de 2008, "Judici a la justícia"

Si escolteu programa del dia 23 d'octubre de 2008, "Judici a la justícia", de Ràdio Bronka, podreu posar-vos al dia de les darreres novetats d'Amadeu Casellas. No pas bones, precisament: resulta que els carcellers de l'hospital penitencari deTerrassa ha posat una denúncia davant dels Col.legis d'Advocats de Lleida, Terrassa i Barcelona contra l'advocada Diana Reig i contra l'advocat Francesc Arnau, del despatx DALP, després de la seva visita a l'Amadeu, el dia 6 de setembre de 2008, a l'hospital Penitenciari de Terrassa, quan l'Amadeu acabava de deixar la vaga de fam.

dimarts, 21 d’octubre del 2008

Els mossos d'escuadra denuncien en Franki per participar a la manifestació del judici del KORKIII i la presó Model el sanciona


Aquesta manifestació es va fer el dissabte 4 d'octubre i va aplegar unes 200 persones i va transcórrer sense incidents pels carrers del centre de Terrassa finalitzant amb una petita obra de teatre. Segons els mossos aquesta manifestació no estava autoritzada, però no ho van fer públic, ni van informar als manifestants, ni van identificar ningú. En canvi la manifestació estava convocada públicament, a través de cartells, Internet, i de dues rodes de premsa fetes, una, setmanes abans, i l'altre el dia anterior. I ningú, ni ajuntament, ni policia, ni interior o delegació de govern, havien desautoritzat la manifestació, per tant aquest acte estava emparat pel dret a la llibertat d'expressió i de manifestació.

Tot i així, el mossos han comunicat la denúncia a la presó model abans que al propi Franki i aquesta li ha aplicat directament una sanció. Aquesta consisteix en la pèrdua dels permisos durant tres caps de setmana, o sigui que durant tres setmanes dormirà cada dia a la presó.

La qüestió és que la situació d'en Franki és un cas de repressió política, se'l persegueix, se l'assetja, se'l castiga per la seva manera de pensar i actuar en conseqüència. Prova d'això, no només és el que hem explicat fins ara, sinó que a més és atacat pels jutjats, pels mossos d'esquadra i per les lleis penitenciàries. Les lleis penitenciàries han obert un expedient disciplinari per una carta que va escriure en solidaritat amb el pres anarquista Amadeu Caselles que va fer una vaga de fam de 76 dies per reclamar els seus drets que estaven vulnerant. En un paràgraf es criticava a funcionaris i equips de tractament amb un to dur i això es va entendre com una falta de respecte i una infracció del reglament penitenciari.

Aquesta setmana se li va comunicar que l'expedient disciplinari conclouria amb una sanció que esta a l'espera que li especifiquin. A part d'aquesta sanció, l'equip de tractament de la model en saber de l'expedient li va restringir l'horari entre setmana i li va restar una nit de les que li donaven de permís els caps de setmana. Amb tot l'exposat ens podem fer una idea ben clara quina és la posició de l'estat alhora de resoldre els conflictes polítics i socials que provoquen les injustícies que patim, provocades pel sistema capitalista, la repressió pura i dura, les multes, els judicis, empresonaments,...

Aquesta és la seva democràcia. Però no ens podem quedar de braços plegats, hem d'estar al costat de totes les persones que lluiten i mostrar la nostra solidaritat, hem d'organitzar-nos, sortir al carrer, denunciar públicament la retallada de drets i les agressions que patim. Perquè no és la repressió en Franki, sinó les diferents lluites que de les quals participem i que també pateixen la repressió com la lluita per la vivenda digna i contra l'especulació, per exemple amb el cas del forat de la vergonya i el procés contra en Jona de l'Eixample, o les agressions a territori com el pla Caufec i quantitat de multes i judicis que tenen alguns menbres de la campanya, o la construcció de la MAT, o la situació de les persones preses com l'Amadeu Caselles o els presos politics catalans, entre d'altres. O mentre permeten actes feixistes el 12 d'octubre i reprimeixen durament els que s'hi manifesten en contra. És la unió, l'organització i la lluita i la solidaritat el que acabara amb les injustícies que patim i amb l'enderrocament final de l'únic responsable, l'estat capitalista.

Gràcies per tot
S.A.T

dilluns, 20 d’octubre del 2008

Sobre una vaga de fam


Sobre las huelgas de hambre, hay muchas teorías y pienso que ni los propios médicos pueden saber qué puede pasar o qué secuelas pueden quedar en una persona después de hacer una larga huelga de hambre. Yo he hecho unas 50 huelgas y por el momento no me han aparecido secuelas de ningún tipo; supongo que en parte porque he tenido la suerte de conocer a Miguel Brotons y Beneito, uno de los fundadores de los GRAPO y que participó en una de las huelgas de hambre más largas que se han producido en todo el estado español y supongo que del mundo. Los GRAPO, cuando yo empecé con las huelgas de hambre, me hicieron llegar una especie de manual para que, después de una huelga, me quedaran pocas secuelas o al menos las mínimas; ya que ellos tuvieron secuelas irreversibles, lo que les sirvió para que en el futuro, otros como yo, no tuviéramos que sufrir lo mismo que ellos pasaron; hasta el punto que alguno de ellos perdió la vida. La gente piensa que una huelga de hambre se sufre los primeros días o que el cuerpo sólo puede aguantar una o dos semanas. Nada más lejos de la realidad. Supongo que una persona que está tocada por alguna enfermedad, como pueden ser la diabetes, o la hepatitis, tenga problemas de riñón, corazón, hígado o algo por el estilo, no puede hacer una huelga de hambre, porque supongo que las consecuencias pueden ser irreversibles.


¿Para qué una huelga de hambre? Lo primero es que la persona esté mentalizada en hacerla y que los motivos que le han llevado a este punto, los considere justos. Yo, cuando he hecho una huelga de hambre, lo primero es mentalizarme durante días de que la llevaré hasta conseguir los propósitos que me han llevado a ella. Después, una vez la he empezado, durante los primeros 10 ó 15 días, sólo con dos o tres litros de agua al día te mantienes bien, porque tenemos restos de alimentos en nuestro propio organismo, y lo que hacemos, es limpiarlo (hay naturistas que lo hacen de cuando en cuando, precisamente para limpiar el cuerpo). A partir de estos días, tienes que llevar un control del azúcar, ya que es muy importante, tanto para el cuerpo como para el cerebro, que tengas unos mínimos de glucosa, porque de lo contrario, se podría entrar en coma o tener secuelas en el cerebro. Una persona normal, tiene unos niveles de azúcar de 120, más o menos, y bajar de los 50 es peligroso. Yo me mantengo entre los 50 y los 80, para evitar entrar en coma o tener daños cerebrales. Los primeros 30 días, la pérdida de peso es muy grande, porque nuestro organismo se alimenta de las grasas que tenemos acumuladas; pero a partir de estos días, ya empiezan a aparecer restos de acetona porque el cuerpo se está alimentando del tejido adiposo y de la grasa de los músculos; y la pérdida de peso va disminuyendo, porque ya no tenemos grasas que perder. Se tiene la sensación un poco de mareos y de flojera, pero como estamos preparados mentalmente, no es muy difícil de superar. A partir de los 40 ó 50 días, la flojera y la debilidad son fuertes y se tiene ganas de estar tumbado en la cama, pero no se debe de caer en eso, y lo que se tiene que hacer, es andar para que la sangre circule y llegue bien al cerebro. La cantidad de azúcar que hay que tomar durante el día, es de unos 40 gramos más o menos. Otras sensaciones, es que se tiene insomnio y no puedes ni leer ni escribir porque se te nubla la vista y hay días en que la moral está muy baja y ahí creo que es muy importante, que las personas que te rodean, te animen y te sientas apoyado. Cuando ya es dura la huelga de hambre es a partir de los 60 días porque ya no tienes nada de grasa y el cuerpo se autoalimenta de los músculos. Te duelen los huesos, las articulaciones y te encuentras muy débil, pero si continuas con la mente clara, puedes seguir hacia adelante. La cantidad de agua es la misma, dos o tres litros diarios y andar unos 30 minutos.


Cuando llegas a los 70 días de huelga de hambre, los médicos intentan por todos los medios que la dejes por las secuelas; pues es su trabajo velar por tu vida, etc. Ya te cuesta levantarte y las sensaciones que tienes son de dolor por todo el cuerpo. No puedes dormir, pero la fuerza sigue estando en la mente y en las personas de tu entorno. Los médicos, cuando llegas a los 70 u 80 días, suelen pedir una orden judicial para la alimentación forzosa; que es cuando te meten una sonda por la boca, te atan y te alimentan a la fuerza. Yo llegué a los 77 días sin alimentación forzosa, y la dejé tras llegar a un acuerdo. Cuando empecé a ingerir de nuevo alimentos, primero fue a base de caldos y zumos. Con los días, un poco de pasta y pollo hervido y poco a poco alimentos más sólidos. Las secuelas que yo he padecido durante muchos días fueron, un dolor muy fuerte por la pérdida de masa muscular, en especial de las piernas. Casi no podía andar y se me hinchaban mucho los pies; pero con fuerza de voluntad, andas y andas hasta que el dolor empieza a disminuir.


Desde que dejé esta última huelga de hambre hasta hoy, han pasado ya más de 30 días y me continúan doliendo las piernas y me cuesta dormir; pero también es cierto que cada día que pasa, me voy encontrando mejor. Mi consejo para las personas que deciden ponerse en huelga de hambre es:

Lo primero, estar mentalizado y tener bien claro lo que se quiere.

Lo segundo, beber mucha agua.

Lo tercero, tener un control con la glucosa y caminar aunque cueste. Y por último, no tener miedo a las posibles secuelas que te puedan venir. Si se tiene miedo a esto, es mejor no empezarla.


El cuerpo humano, junto con nuestra mente, es la máquina más perfecta que hay.


Amadeu Casellas Ramon
Martorell. Día 5 - 10 - 2008

Entrevista a Francesc Arnau, a ràdio Almenara


Us deixem l'enllaç de l'entrevista que els companys i companyes de ràdio Almenara van fer aquest dissabte a Francesc Arnau, advocat de DALP, sobre la situació actual d'Amadeu Casellas, i de les darreres gestions que s'han fet per la seva llibertat.

http://www.radioalmenara.net/spip.php?article79

Amadeu Caselles, un llarg camí cap a la llibertat

Este pasado miércoles fuimos a la Audiencia Provincial, con la intención de conseguir una entrevista con uno de los jueces, que debe pronunciarse acerca del recurso presentado por la abogada de Amadeu; sobre la solicitud de refundición de condenas que la jueza del penal 2 de Manresa, Erika López Gracia, había desestimado.

Nos presentamos cinco personas, dos abogadxs y tres personas solidarias con Amadeu, y tras algunos contratiempos, pudimos hablar con el el magistrado de la sección quinta de la Audiencia Provincial de Barcelona, Sergio Cardenal Montraveta. En un principio, sólo permitieron la entrada de lxs abogadxs; pero tras hacerle saber estxs, nuestro interés por la entrevista y por la situación de Amadeu, al final accedió a recibirnos tras lxs abogadxs.

Esta era la primera de las entrevistas previstas, pues al día siguiente, teníamos una cita en el Síndic de Greuges. Ambas entrevistas, ofrecían diferentes expectativas. La del Síndic, de entrada, parecía como más fácil y de la que saldríamos con más garantías. La entrevista con el juez, era toda una sorpresa, pero unx se puede esperar lo peor cuando visita unos juzgados. Pese a estas primeras sensaciones, por mi parte salí con la sensación de mejores espectativas por parte del juez, que en la entrevista con el Síndic. Creo que fue importante, que tras esa inicial negativa a recibirnos a las tres personas del grupo de apoyo, posteriormente accedió y pudimos hablar un poco con él. Le transmitimos nuestra preocupación por la situación de Amadeu, y pese a que no conseguimos ningún compromiso en firme por su parte, no pareció que tuviese ya formado un criterio inamovible. Nos aseguró que estudiaría el caso de Amadeu, pero al mismo tiempo fue muy claro y nos recordó, que él no era el único juez que podía decidir, ya que son tres los jueces que tomarán la resolución.

Mi valoración, en base a su rectificación a recibirnos y a su predisposición a escucharnos con atención, es que queda abierta alguna espectativa favorable. Sin embargo, de la entrevista con los responsables del Síndic, no salí con una impresión tranquilizadora. De entrada, los responsables de cuestiones penitenciarias del Síndic nos recibieron a todas las personas que fuímos. En esta ocasión éramos, la madre y la abogada de Amadeu, y dos personas solidarias. Aquí no tuvimos ningún problema, todo fueron facilidades. Por parte del Síndic, eran dos personas, Ignacio García Clavel y Jordi. Les pusimos al día sobre la actual situación de Amadeu y sobre su estado de salud. Les hablamos de cómo Amadeu nos había explicado que la comida de dicha prisión era muy deficitaria. De cómo no había tenido oportunidad de hacer ningún tipo de rehabilitación, ni con la comida, ni con la parte física. Que el dolor de las piernas, no le permitía dormir y como, incluso el contacto de la piel con el pantalón, le producía dolor. Que llevaba ya suficiente tiempo en Brians 2 como para que hubiese iniciado algún tipo de recuperación y que le hubiesen traído ya de Quatre Camins, las pertenencias personales que todavía tenía allí. También les comentamos las dificultades que estaban poniendo, para propiciar una visita de una doctora del exterior y de confianza nuestra. Parecía que de todo lo que les íbamos explicando, tomaban puntual nota, y además lo hacían los dos. De tanto en tanto nos hacían algún comentario sobre lo que les explicábamos y reconocían que todo eso tenía que ser de otra manera. Una vez pudimos exponerle esas cosas, de una manera muy amigable, Ignasi clavel, fue explicándonos que conocía desde hacía tiempo a Amadeu y que coincidían en muchas cuestiones sobre cómo debía de ser el sistema penitenciario. Poco a poco, siguió con su relato y nos dijo que nos iba a explicar el acuerdo al que, la institución penitenciaria y Amadeu, habían llegado; pues no era lo que nosotrxs habíamos difundido por internet. La abogada sacó una hoja con nuestros comunicados, y le corrigió y el Sr. Ignasi rectificó diciendo que, no se refería a nosotrxs en concreto, sino a grupos de apoyo e hizo mención especial de uno de Alicante que no paraban de enviarle e-mails. Su acompañante, Jordi, apenas intervenía. Nos relató su encuentro con Amadeu cuando estaba con la huelga de hambre, y aseguró que fue el propio Amadeu el que puso un plazo de tiempo y que él le pidió, que a ese tiempo se le pudiera poner un margen negociable y "razonable", pero que ese plazo de tiempo, era para los primeros permisos y no para el tercer grado. A lo largo de su explicación, dejó caer varias cosas que me llenaron indignación, y que por respeto a lxs compañerxs y a la madre de Amadeu, me callé y aguanté sentado en la silla. Creo que el Sr. Ignasi, quiso ser simpático. O quizás, quiso provocar un poco. Él mismo nos explicaba que le había dicho a Amadeu que fuese con cuidado con las provocaciones y que intentara no responderlas; pues eso dificultaría el proceso. El Sr. Ignasi dejó caer que hablando con toda cordialidad con Amadeu, le dijo: "oye Amadeu, ¿tú anarquista?, antes quizás, pero ahora...". Como eso no era suficiente, prosiguió diciéndole, "¿sabes que te utilizan...?". Y por si no era bastante, nos recordó que Amadeu no había sido un delincuente espectacular, sino más bien del montón. Quizás el Sr. Ignasi, se cree que el aprecio a Amadeu se le tiene por su ficha penal, quizás porque puede que eso sea lo que le fascina al Sr. Clavel, las espectaculares fichas penales. También el Sr. Clavel prefiere ignorar que, en todo caso, a Amadeu lo está utilizando mucho más él, que todas las personas anarquistas juntas que le han apoyado.

Me quedé con las ganas de decirle que, en una prisión, no se puede ser anarquista por mucho que uno lo sienta; y sobre todo, si llevas más de veinte años entrando y saliendo. Nunca he sido partidario de llamar anarquista a nadie, ni tan siquiera me denomino anarquista a mí mismo; pero que sea el Sr. Ignasi el que ponga en cuestión si Amadeu es o no es anarquista, me parece poco menos que penoso.

Después de toda esa serie de comentarios, y alguno más que ya no atino a recordar, la indignación me hizo perder la concentración en lo que se estaba diciendo allí, para centrarme en intentar contenerla. Sólo recuerdo claramente ya, que retiraba mi silla porque estábamos levantándonos para irnos. Ahí, fue cuando dijeron que nos acompañaban a la salida. La madre, la abogada, el compañero del grupo de apoyo y el Ignasi se dirigieron al ascensor. Jordi dijo que bajaba por las escaleras y que nos esperaba abajo. Yo también me decidí a bajar por las escaleras y seguí los pasos de Jordi. No sé cuantas plantas eran, pero demasiadas para que Jordi aguantase en silencio todo ese rato. De repente me dijo, como intentando convencerme, que muchos presos se creían que los permisos eran un derecho, y que no era así, que los permisos formaban parte de un proceso... Recuerdo que cuando empezó a decirme todo eso, se cruzó con nosotros en las escaleras una mujer joven, y que el tal Jordi la siguió con la mirada ese breve espacio de tiempo que estuvo en su campo de visión. Llegando abajo, seguía con su teoría..., pero yo ya no podía seguir aguantando el tipo en silencio, y le dije todo lo tranquilo que pude, que los permisos son un derecho por el supuesto carácter reinsertador de la prisión y que la reinserción era un derecho principal reconocido en sus leyes y que los permisos obedecían a esa hipotética reinserción. Estaba dispuesto a no dejarle continuar hablando, pero afortunadamente llegó el ascensor y bajaron de él sus ocupantes. Nos despedimos, y al salir, ví que los responsables del Síndic, se quedaban en la puerta. Nos detuvimos un momento al lado de la salida para ver en qué dirección nos íbamos. La parada fue un poco más larga de lo "normal", pues el compañero había quedado en encontrarse con otra persona, para entregarle algo que se había olvidado. Al rato, los responsables del Síndic, pasaban delante nuestro y se excusaban diciendo que tenían que entrar en su despacho por la calle. Que raro, no nos recibieron en su despacho. Algo en teoría tan natural como salir a la calle con nosotrxs, lo hicieron tan raro, que después se vieron en la necesidad de dar explicaciones. Sinceramente, me pareció más sincero el juez que los del Síndic. El Sr. Ignasi se comprometió a ver a Amadeu la semana que viene. Ya veremos hasta donde nos lleva este camino; la compañía no me pareció nada grata. Pero bueno, sólo son impresiones.