dimecres, 14 de gener de 2009

COMUNICAT D'AMADEU CASELLAS PER A LA MARXA CONTRA LES PRESONS DE FI D'ANY


COMUNICAT PER A LA MARXA CONTRA LES PRESONS DE CAP D'ANY

Em dic Amadeu Casellas i conec les presons catalanes i de l'Estat espanyol des de 1979. Des de llavors són molts els anys que han passat i això em dóna el dret a dir que les presons no són la solució si no part del problema. En les presons de la democràcia hi ha hagut i hi ha més morts que en les presons franquistes. Des de 1979 han passat pel poder diversos partits polítics, UCD., PSOE, PP, CIU, de nou el PSOE i a Catalunya actualment està el tripartitt, amb majoria el PSC, del que és president de la Generalitat, Montilla i consellera de justícia Montserrat Tura.

En aquests últims anys s'han construït i estan en projecte diverses presons, totes saturades abans de construir-se perquè la població reclosa es multiplica dia a dia. Suposo que per a adonar-se d'això no fa falta ser cap geni, han creat un Monstre, ho han creat en nom de la democràcia i és capaç de devorar a tota la societat menys als seus creadors, els polítics, i els quals s'enriqueixen d'ell, els capitalistes.

En aquests anys he vist morir a molts companys de maneres molt distintes. L'última mort va ser estant en vaga de fam en l'hospital penitenciari de Terrassa, es deia Jordi González, estava en una de les cel·les al costat de la meva i es trobava endollat a diverses màquines. La seva mare i la seva germana el visitaven sovint encara que per a això tenien que passar cada vegada l' escorcoll humiliant abans de poder veure'l. Una tarda les infermeres em van cridar, era a principis d'agost, i em van dir que ell em cridava perquè em coneixia i volia parlar una estona amb mi. Em vaig aixecar del llit i vaig anar, estava amb una mascareta d'oxigen perquè no podia respirar. Em van impressionar tant les seves paraules..., em va dir que esperava morir-se aviat perquè no volia que la seva família patís més. Vaig intentar donar-li ànims però ell em va dir, "sé Amadeu que tu em comprens ja que duus més anys que jo i saps que no em deixaran sortir viu d'aquí". A l'endemà vaig anar de nou a veure'l i estava pitjor, els vaig dir a les infermeres que no em cridessin més perquè no em veiés com se'm queien les llàgrimes per la impotència de veure com deixaven morir a un ésser humà apartat dels seus, com si es tractés d'un residu. L'endemà vaig preguntar per ell perquè la seva cel·la estava buida, ja no havien màquines i les dones de la neteja estaven fent el seu treball, em van dir que l'hi havien traslladat del pavelló penitenciari al pavelló normal, li havien donat la llibertat. Tot això va passar sobre les 10 del matí, a les 14 hores m'estava fumant un cigarro a la sala de fumadors pensant en ell i a través dels cristalls fumats vaig poder veure a la seva mare asseguda en la vorera trucant per telèfon mòbil i plorant. Estava sola i enfonsada perquè en Jordi, el seu fill, havia mort. Una més de les centenars de morts que hi ha cada any en les presons catalanes.

Al final d'aquest comunicat poso uns quants noms més i per a tots ells demano un fort aplaudiment i per a molts més que moren de manera anònima; però la lluita contínua i depèn de nosaltres poder parar aquest genocidi, aquesta explotació; depèn de nosaltres que no es construeixin més presons i que l'actual sistema (tant penitenciari com el del Govern) s'aturi perquè ha fracassat, tal i com està demostrat dintre i fora de les presons.

La lluita contínua.

Amadeu Casellas Ramón

CP BRIANS

20-12-2008.

ELÍAS MARTÍN MILER, JOSÉ IRUZUBIETA ARMAEZ, JOSÉ CARLOS PARMA, MAYS SALGUERO, MANOLO (L'AMERICÀ)

Per a tots ells un fort aplaudiment.


COMUNICADO PARA LA MARCHA CONTRA LAS CÁRCELES DE FIN DE AÑO

Me llamo Amadeu Casellas y conozco las cárceles catalanas y del Estado español desde 1979. Desde entonces son muchos los años que han pasado y eso me da el derecho de decir que las cárceles no son la solución si no parte del problema.

En las cárceles de la democracia ha habido y hay más muertes que en las cárceles franquistas. Desde 1979 han pasado por el poder varios partidos políticos, UCD., PSOE, PP, CIU, de nuevo el PSOE y en Catalunya actualmente está el tripartito, con mayoría el PSC, del que es presidente de la Generalitat, Montilla y consellera de justicia Montserrat Tura. En estos últimos años se han construido y estan en proyecto varias cárceles, todas saturadas antes de construirse porque la población reclusa se multiplica día a día. Supongo que para darse cuenta de esto no hace falta ser ningún genio, han creado un Monstruo, lo han creado en nombre de la democracia y es capaz de devorar a toda la sociedad menos a sus creadores, los políticos, y los que se enriquecen de él, los capitalistas.

En estos años he visto morir a muchos compañeros de maneras muy distintas. La última muerte fue estando en huelga de hambre en el hospital penitenciario de Terrassa, se llamaba Jordi Gonsales, estaba en una de las celdas al lado de la mía y se encontraba enchufado a varias máquinas. Su madre y su hermana lo visitaban a menudo aunque para ello tenian que pasar cada vez por el humillante cacheo antes de poder verlo. Una tarde las enfermeras me llamaron, era a principios de agosto, y me dijeron que él me llamaba porque me conocía y quería hablar un rato conmigo. Me levanté de la cama y fui, estaba con una mascarilla para darle oxígeno porque no podía respirar. Me impresionaron sus palabras, me dijo que esperaba morirse pronto porque no quería que su família sufriera más, yo intenté darle ánimos pero él me dijo, sé Amadeu que tu me comprendes porque llevas más años que yo y sabes que no me dejaran salir vivo de aquí, al día siguiente fui de nuevo a verle y estaba peor, les dije a las enfermeras que no me llamaran más para que no viera saltarseme las lágrimas por la impotencia de ver como dejaban morir a un ser humano apartado de los suyos como si se tratara de una alimaña, al otro día pregunté por él porque su celda estaba vacía, ya no habían máquinas y las mujeres de la limpieza estaban haciendo su trabajo, me dijeron que se lo habían llevado del pabellón penitenciario al pabellón normal, le habían dado la libertad, eso fue sobre las 10 de la mañana, a las 14 horas me estaba fumando un cigarro en la sala de fumadores pensando en él y a través de los cristales ahumados pude ver a su madre sentada en la acera llamando por teléfono movil llorando, estaba sola y hundida, Jordi su hijo había muerto, una muerte más de las cientos de muertes que hay cada año en las cárceles catalanas.

Al final de este comunicado pongo unos cuantos nombres más, para todos ellos pido un fuerte aplauso y para tantos más que mueren de manera anónima; pero la lucha continua y depende de nosotrxs el parar este genocidio, esta explotación; depende de nosotrxs el que no se construyan más cárceles y que el actual sistema tanto penitenciario como de Gobierno se pare por su fracaso, tal y como está demostrado dentro y fuera de las cárceles. La lucha continua.

Amadeu Casellas Ramón

CP BRIANS 2

20-12-2008

ELÍAS MARTÍN MILER, JOSÉ IRUZUBIETA ARMAEZ, JOSÉ CARLOS PARMA, MAYS SALGUERO, MANOLO (EL AMERICANO)

Para todos ellos un fuerte aplauso.